Aquets fragment pertany a Edgar Allan Poe. Va néixer el 1809 a Baston i va
morir el 1849 a Baltimore. Ell era d’Estats Units. Va ser un escriptor de
poesia, novel·les i relats curts. Va inaugurar el relat policíac i el de
ciència ficció.
Va tenir una
educació en centres privats i va anar a estudiar a la Universitat de Virginia
on el van acabar expulsant per la seva afició al joc i l’alcohol.
El 1827 va
publicar el seu primer llibre que va ser de poesia i cinc anys després va
publicar el seu primer conte dels 67 que va escriure. També va escriure una
novel·la, un assaig filosòfic i una crítica literària i artística.
Aquesta narració tracta sobre un home que es troba a la presó i recorda
perquè hi va arribar. Ell recorda que tenia un gat totalment negre que va
assassinar i al cap d’un temps en va tenir un altre de totalment negre també,
però amb una taca blanca que tenia forma de forca. A ell aquest nou animal no
li agradava gens i l’alterava molt. Un dia baixant al soterrani de casa seva el
gat quasi el va fer caure i ell va agafar una destral per matar el gat, però la
seva dona ho va impedir. Ell amb un acte inconscient li va perforar el crani a
ella. L’home després de pensar molts plans per amagar-la va tenir la idea
d’amagar-la entre paret i paret. Així ho va fer després de treure els maons, i
un cop col·locada els va tornar a posar al seu lloc.
El tema d’aquest text és la mort de l’home, perquè ell va penjar al gat i
el següent que es troba té una taca blanca en forma de forca, aquest fet fa
pensar que la seva mort s’aproxima. Ell se centra en evitar la seva mort no
fent-li cap mal al seu nou gat perquè té remordiments de l’antic. Un dia perd
els papers i això el porta probablement a la seva mort. Pel que fa el to, és
macabre, fosc, negatiu i opressor. El relat està format per fets terribles que
passen un darrere l’altre sense parar.
Hi trobem figures retòriques com ara una metàfora pel que fa a la taca
blanca del gat. Aquesta taca pot representar la mort de l’home perquè té forma
de forca i ell va assassinar al primer gat.
El ritme és ràpid en general perquè hi ha molts moments d’alta tensió.
Varia segons el grau de tensió i de por que hi ha en aquella escena. En la mort
del gat i en la de la dona el ritme s’accelera perquè està passant un fet terrorífic.
En canvi quan ell està baixant cap al soterrani el ritme és més lent perquè un
fet impressionant esta a punt de passar. El narrador usa molts adjectius per
descriure el seu gat, com ara monstre, bèstia irracional... També descriu la
forca com a terrible màquina d’horror i crim, d’agonia i mort. Els adjectius
que duu a terme desprenen tot el seu odi i por cap a ells. Això provoca una
situació més terrorífica en la història.
Pel que fa al narrador, està en primera persona i és protagonista perquè participa
en la narració. El narrador es dirigeix directament al lector (el lector
recordarà que aquella taca...). ho fa amb la intenció de captar al lector i
portar-lo en un estat de terror més elevat. La història succeeix en diferents
llocs, com el soterrani (quan assassina la seva dona), a la cel·la (quan parla
sobre com hi va arribar, a la cel·la) i a casa seva (quan el gat li passa entre
les cames, se li enfila per les cames...). Usa aquests espais per provocar una
situació més de terror i crear una sensació d’incomoditat i por, també en
aquest text hi trobem una retrospecció perquè recorda els fets que li van
passar i que el van portar a on està al inici del fragment, la cel·la.
Si parlem dels personatges n’hi ha tres l’home, la seva dona i el gat.
L’home és el protagonista i el gat l’antagonista perquè li fa la vida
impossible a l’home, segons ell. La dona és un personatge secundari en aquesta
història.
El narrador és el protagonista i és rodó perquè al llarg de la història
evoluciona el seu comportament. Podem observar que ell està boig perquè
assassina el seu gat i també ho podem observar en l’escena en que el
protagonista assassina la seva dona perquè ha impedt la mort del seu gat i
després de matar-la simplement pensa com desfer-se’n d’ella, en cap moment es
preocupa per ella ni té remordiment pel que acaba de dur a terme. Ell està
atormentat i té remordiments pel primer gat que va assassinar.
Pel que fa a la conclusió, el text del “gat negre” és un text de terror i
intriga i hi podem trobar fets que fan pensar si són casualitat o no com és el
cas de la taca blanca del nou gat. En el text de “la mà dissecada” hi passa el
mateix. En els dos textos aquest aspecte de casualitat o no casualitat succeeix
en el desenllaç. En el text de “la mà dissecada” representa que l’home que troben al fer la
fossa és el propietari de la mà i en el text de “gat negre” probablement la taca del gat significa que
l’home acabarà morint. Potser és a la presó condemnat a la pena de mort perquè
han descobert el que va fer amb la seva dona. El “gat negre” té un to molt més
macabre, fosc, negatiu i opressor que “La mà dissecada” això és a causa que el “gat negre” és molt
més seriós que “la mà dissecada” que en molts fragments de la història té un to
irònic.
És una història molt emocionant que em provoca la motivació de saber el
final i em genera una gran intriga descobrir si acabarà morint o no. Em sembla
molt curiós la taca del gat amb forma de forca perquè podria representar
perfectament la mort de l’home.
