El collar de Nicola

A finals del segle XX sota la basílica catedral de Santa María de Florència es va descobrir un gran tresor. Els arqueòlegs que el van trobat van arribar a la conclusió  que els antics monjos havien amagat una gran part de les riqueses de la població a poques profunditats respecte el terra de l’església. Ho van relacionar amb una gran crisi de la població de Florència al segle XIV. Els monjos molt astuts havien aprofitar la pesta negra que s’estenia per tota la població per apoderar-se de l’argent de la gent.

En Marco i la seva esposa eren uns lladres que mai els havien enxampat. Tenia molta fama ja que havien fet 23 grans robatoris. Ells després d’escoltar que a Florència s’havia trobat un gran tresor s'en van informar, de on es trobava, quin era el valor total , etc. Quan ho van tenir més clar van estudiar totes les formes d’entrada i sortida per apoderar-se del tresor i si alguna cosa sortia malament poder desaparèixer.

Quan estaven a punt de dur a terme el gran cop es van assabentar que una persona se’ls havia avançat. Aquesta persona, va intercanviar el tresor per unes grans pedres precioses. Finalment la policia el va atrapar i va guardar en alta seguretat aquell collar  que havia sigut robada l’any 1801 a la dona de Nicola Salvi. Aquestes joies li havia entregat el papa Clemente II a Nicola per dur a terme la magnífica “Fontana di Trevi”, una gran font formada per diferents personatges mitològics (com es pot observar en el centre de la font, el poderós Posidó). És molt impactant el contrast entre el gran monument i la placeta amagada on es troba la font.

El nou objectiu d’en Marco i la Marie va ser el collar procedent de Nicola que la policia havia guardat en el Vaticà.

Després de dur a terme molts càlculs en Marco i la seva dona van decidir que era el moment de fer el robatori. Era de dia i es van infiltrar a la Ciutat del Vaticà. Quan ja es trobaven en el Vaticà es van dirigir a la Basílica de Sant Pere passant desapercebuts ja que s’hi podia observar una gran massa de gent que el visitava. Un cop a dintre es van separar. Ell va entrar a l’interior de la Basílica fent-se passar per turistes i un cop allà va intentar arribar el més a prop possible d'on es trobava el gran collar de joies. Va  anar als lavabos i es va endinsar pels conductes de ventilació per arribar a la sala. Un cop sobre la sala va poder observar que el collar estava envoltat per molts guàrdies, també hi havia moltes càmeres, però al portar un passamuntanyes no els preocupaven. Amb uns àgils moviments i un equip que el permetia baixar i pujar mitjançant una corda, va poder agafar el collar i ràpidament es va escapar per allà on havia vingut. Ell va sortit de la Basílica de Sant Pedro sense aixecar sospites perquè acabava de passar hi i havia molts turistes. Poc després de sortir, la Ciutat de Vaticà va quedar tancada i no hi podia sortir ni entrar ningú, l’objectiu era trobar el collar de Nicola.

De cop i volta es va sentir un gran soroll, era un helicòpter i estava dirigit per Marie. Marco va pujar-hi ràpid i van aconseguir escapar. Des de dalt es podia observa les precioses vistes del Vaticà. S’hi podia veure tot el Vaticà. El que més els va impactar mentre fugien va ser la enorme cúpula de la Basílica, podien calcular uns 90 metres de circumferència i els fascinava pensar en tot el temps que li havia dedicat Michelàngelo a aquella enorme cúpula. També van poder observar la magnífica arquitectura barroca amb la que havia estat dissenyada.

Finalment van amagar la joia recoberta en un material indestructible de color vermell molt vistós anomenat, “adamantium”. Tenien pensat llançar-ho i recuperar-ho posteriorment en un cas extrem. Però es van assabentar que els perseguien per aire i tota Itàlia estava pendent de l’aterratge de l’helicòpter.

Quan es trobaven per Florència es van començar a quedar sense gasolina i això va portar que haguessin de tirar les joies perquè no els poguessin culpar d’aquell crim. Les van llançar al riu Arno, i tot seguit van aturar-se a la plaça de la Santa Croce a Florència. Un cop allà els van detenir i els van interrogar. La seguretat els va preguntar per les joies però ells van dir que no sabien res que únicament havien llogat un helicòpter per visitar Itàlia. La seguretat de l’estat es va informar, i era veritat que s’havia llogat un helicòpter a la Ciutat del Vaticà amb el nom de Marie. 48 hores més tard la policia els va deixar en llibertat per falta de proves i quan en Marco i la Marie van anar a buscar les joies no les van trobar.

La llegenda diu que aquestes joies es troben a l’interior del riu, altres que algú les va trobar i probablement les va vendre al mercat d’or del Ponte Vecchio, hi ha moltes històries respecte el collar de Nicola, però quina es la veritable?, Que va passar amb les joies?, On es troben actualment?