Els grafits són una expressió artística que
consisteix en pintades als llocs públics, però que pot derivar en vandalisme
quan són guixots sense sentit. S’haurien de proporcionar llocs autoritzats per
aquestes pintades, i prohibir i multar els que es facin en altres llocs.
Grafits, art o
vandalisme? Aquesta pregunta és un gran tema de debat, sabeu per què? Doncs
perquè hi ha una gran part de gent que considera que és incivisme i una altra
part que pensa que és una autèntica expressió d’art.
Els grafits són pintades
que podem veure d’un escrit o un dibuix a les parets o altres llocs públics i
solen ser de grans mides. Alguns els pinten perquè volen expressar alguna protesta
de temes polítics, socials, etc. Altres ho fan perquè es senten artistes i
volen expressar els seus sentiments amb el seu art i que la gent els ho
reconegui. Normalment l’autor posa el seu pseudònim.
Tot i que els grafits
van aparèixer la primera vegada en la història antiga a Itàlia, el que ara
coneixem pels grafits dels carrers, va començar a Estats Units i després va
venir a Europa quan allà els ho van començar a prohibir i a multar perquè al
principi van començar pintar en metros
però van acabar fent competicions descontrolades a parets públiques i qualsevol
altre lloc dels carrers.
Ens trobem, per tant,
davant d’un fenomen de creació i destrucció.
Per una banda són una
expressió artística al carrer perquè la gent pugui gaudir d’ella o bé perquè qui dibuixa vol expressar els seus sentiments.
Molts tenen una dificultat immensa a l’hora de crear-los. Són impressionants. A
més, hi ha grafits reivindicatius que poden fer una bona funció social (quan es
pinten contra la sida, la fam al món...).Es poden trobar en espais públics com
ara murs, decorant façanes . Actualment n’hi ha que es fan fins i tot en llocs
autoritzats com galeries d’art.
Ara bé, quan s’agafa un esprai i es pinta quelcom sense
sentit en llocs públics: guixots en fanals, contenidors, i d’altres llocs
prohibits com en els vidres dels vagons dels trens, dels metros (anul·lant la
seva funció), damunt de senyals de tràfic o cartells informatius (posant en
perill la seguretat vial), podríem arribar a interpretar aquests actes com a
vandàlics. Són fins i tot un delicte contra una ciutat o el seu patrimoni
(pintures sobre monuments, etc.). Aquests grafits són destructius perquè
perjudiquen el mobiliari urbà, i normalment es fan esborrar i això és molt car.
Però, el que sí és cert
és que no sempre es pot separar entre grafit com a art i el grafit vandàlic,
perquè molts d’ells són les dues coses i ningú ho pot dubtar (un exemple serien
grans murals en els vagons dels metros).
No podem desaprofitar els autors dels grans
grafits artístics, perquè són obres d’admirar, però hem de lluitar contra els
que embruten les parets, trens i béns públics o privats.
Actualment tenim un problema perquè no hi ha
espais per fer grafits legalment i on els autors puguin competir per veure qui
pot pintar el grafit més gran o més visible.
Aniria bé que els ajuntaments per una banda facilitessin murs en parcs
per fer-los i que, d’altra banda, hi haguessin multes fortes o fos delicte pels
que pintessin en llocs no permesos.
Hem de diferenciar els artistes dels gamberros i
fer servir el sentit comú per trobar solucions per a tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada